Tempus Fugit.

Queda un minut per la mitjanit.

Seixanta segons i començarà un nou dia.

Cinquanta segons.
Quaranta.
Trenta-cinc.
Quinze.
Deu segons.
Nou,
vuit,
set,
sis,
cinc,
quatre,
tres,
dos,
ú...

Són les 24:00.
No són les 00:00. Són les 24:00. I en poc menys d'un minut seran les 23:59. I després seran les 23:58. I quan passin tres hores seran les 21:00.

Els dies segueixen tenint 24 hores, però ara el temps no avança cap endavant, sinò cap enrere. És clar que les coses segueixen succeïnt de la mateixa manera. Això no vol dir que l'aigua entri a l'aixeta i que la gent camini al revés. No. Només és que els rellotges, en comptes d'avançar, reflecteixen el pas del temps com un retrocés.

Per tant, quan comença un nou dia, saps exactament les hores que li queden per desaparèixer. Així de tràgic. El temps passa de la mateixa manera que la sorra s'escola pel petit forat d'un rellotge de sorra. La sorra cau i quan ho fa l’últim granet, mitja volta i torna a començar.

Sembla una tonteria, però des que vam decidir introduïr aquest canvi a la fabricació dels rellotges la gent aprofita molt més bé el temps, perquè a cada moment veus que el temps passa i el valores molt més. Al migdia queden 12 hores d'aquell dia; a mitja tarda, queden 8 hores; i a l'hora de sopar, queden 3 hores.

Cada nit, a les 00:01 penso: "només queda un minut perquè aquest dia desaparegui i tot el que no hagi fet avuí potser no ho podré fer demà".